Les fotos del pare
El meu pare va ser un fotògraf aficionat que va retratar en moltes ocasions aspectes quotidians del seu poble. Sortides amb els pares a fer excursions o passejades amb els nens pel voltant del poble. Aquelles fotos ara són tresors. Tresors per compartir.
Cianotípies
Les fotos de l'estiu
És a l’estiu el període de l’any en que les meves fotos són més creatives, més espontànies. Les meves fotos cada any expliquen les meves vacances. Si bé és cert, que cada vegada més els vídeos complementen les vivències estivals.
Fotos de recurs
Durant molts anys he tingut la sort d’anar a treballar en bicicleta a la feina. Habitualment ho feia per la platja just a l’hora en que el sol sortia a l’horitzó, per sobre del Mar.
La càmera estenopeica
Fer fotos amb les càmeres estenopeiques és com tornar als origens de la fotografia. Ni més ni menys. Paraules com cos, obturador, distancia focal, perden el seu pes, per la senzillesa d’aquests enginys.
Un cop l’any em regalo una sessió de fotografies, al Circuit de Catalunya, . Tota una jornada da per aprendre diferents modalitats: l’escobrat, altes velociats d’obturació per obtenir tots els detalls… Disparar moltes fotografies per assegurar-ne un 10%
Fotos de cotxes
Fotos especials d'Atletes
El mateix dia, a la mateixa hora, any rera any, em cito al mateix punt, per a fer el mateix tipus de fotos. Son les fotos als primers corredors de la Marató de Barcelona. Fent fotografies especials in situ. Foto amb velocitat lenta, escombrant i amb flaix.
Fèiem fotografies i les enganxàvem una al costat de l’altra per obtenir una panoràmica impossible de fer amb els nostres objectius. Primer en paper, després a l’ordinador i finalment amb la mateixa màquina o amb el mòbil.
Panoràmiques
Avions
Que bonic és veure de prop els avions, aquelles magnífiques màquines que llisquen flotant per damunt dels nostres caps. Sortir als voltats de l’aeroport és una bonica oportunitat per capturar el lent moviment.
El meu pare va tenir un 600. Quan vaig ser gran ell me’n va regalar un. Lo 600 del tiet Eusebi.
Cotxes clàssics
Organyà
És el meu poble. El poble on va néixer el meu pare i el meu padrí. La primera foto que vaig fer amb el meu pare va ser la muntanya de Santa Fe. D’aleshores ençà és el motiu que més vegades he fotografiat. Cada cop que torno a Organyà sempre tinc una altra oportunitat.
Rercordo el dia que el meu germà em va dir que un dia, jo passaria també per sobre de les brases a 600º. Us asseguro que és més difícil fer una fotografia passant per sobre de les brases, que passar-hi descalç per sobre.